Animals Carnívors, Herbívors i Omnivors

Animals Carnívors

Un animal carnívor o zoòfag és aquell que s'alimenta principalment de carn d'altres animals, que poden ser preses vives, en el cas dels predadors, o mortes, en el dels carronyaires. Els carnívors es troben sempre en posicions avançades de la cadena tròfica.
En un sentit més general, es pot considerar que un animal és carnívor si el seu comportament per alimentar-se consisteix en menjar altres animals en comptes de vegetals. Hi ha molts invertebrats predadors; per exemple, artròpodes com ara l'aranya o la mantis, o diverses espècies de cargols predadors. Existeixen termes més específics per a referir-se a animals que devoren classes específiques de preses, com en el cas dels animals que mengen insectes (insectívors o entomòfags), però dins d'aquests encara es poden distingir, per exemple, els menjadors de formigues (mirmecòfags) i altres.
Els animals que s'alimenten exclusivament de carn reben el nom de carnívors obligats. El terme 'hipercarnívor" s'utilitza per a descriure animals que s'alimenten únicament de teixit animal, i també s'utilitza en paleobiologia per a referir-se a tàxons d'animals que tenen un component creixent de dents tallants en proporció al component de dents moledores

Animals Herbívors

Dit de l'animal que només es nodreix d'aliments vegetals. Molts insectes, la major part dels rosegadors i els mamífers ungulats són herbívors. L'aparell digestiu dels herbívors presenta diferents adaptacions: tipus especial de dentició, estructura particular de l'aparell bucal dels insectes, estómac dels remugants, flora intestinal característica, etc. En una cadena alimentària, els herbívors constitueixen l'anella intermèdia entre els vegetals i els animals carnívors.

Animals Omnívors

L'omnivorisme (del llatí omnis "tot" i vorare "devorar") és el tipus de dieta dels animals que es mengen tant plantes com altres animals com a font primària d'aliment. Són menjadors oportunístics i generals, que no estan específicament adaptats per menjar-se i digerir ni material vegetal ni carn exclusivament. Els porcs són un exemple ben conegut d'omnívor. Els corbs són un altre exemple d'un omnívor comú. Els humans també són omnívors.
Tot i que hi ha casos d'herbívors que en ocasions també mengen carn, i casos de carnívors que mengen plantes, aquesta distinció es refereix a les adaptacions i font primària d'aliment de l'espècie en general, de manera que aquestes excepcions no fan que l'exemplar en concret o l'espècie en general siguin omnívors.

Animals en Perill d'extinció

Els últims 500 anys l'activitat humana ha causat l'extinció de 816 espècies. Només des del segle XVIII han desaparegut 103 espècies, una xifra cinquanta vegades superior al seu ritme natural d'extinció. Segons la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN), un de cada deu ocells i el 25% dels mamífers figuren en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de Desaparició, mentre que dos terços d'altres espècies també hi consten sota l'epígraf de "en perill". L'extinció d'animals s'ha accelerat els últims 200 anys com a conseqüència directa o indirecta del creixement de la població humana, el malbaratament dels recursos naturals i els canvis associats al medi ambient. Es tracta, dissortadament, d'un fenomen més greu del que preveien anys enrere els conservacionistes.

Què és un animal en perill d'extinció?

Segons la UICN, es denominen així les espècies en clar perill d'extinció la supervivència de les quals és poc probable que segueixi els mateixos factors que van causar aquesta amenaça. S'inclouen també en aquest grup les espècies minvades numèricament fins a un nivell crític o els hàbitats de les quals han experimentat una reducció tan dràstica que se'ls considera en perill d'extinció immediat.
La causa d'esta amenaça és la pèrdua d'hàbitat i la degradació que afecten el 89% de totes les aus amenaçades, el 83% dels mamífers amenaçats i el 91% de les plantes amenaçades que han sigut avaluats. Els factors que han contribuït a l'extinció de les espècies (impacte de la indústria, assentaments humans en regions salvatges, etc.) continuen operant amb una "intensitat creixent", asseguren els experts. No obstant això, molts dels problemes podrien millorar si els governs adoptessin els tractats i les convencions aprovats en la Convenció de Rio de 1992.

Algunes espècies amenaçades.

Saigà

Es troba ara "en perill crític". Aquest antílop nòmada viu en ramats, generalment en les estepes obertes de pastures i en els deserts semiàrids de l'Àsia Central. En l'última dècada les seves poblacions han anat decreixent a causa de la caça furtiva per a obtenir-ne la carn i exportar-ne la cornamenta, utilitzada en la medicina tradicional.

Camell bactrià silvestre

"En perill crític". Té el bastió principal a la Xina, on el seu hàbitat natural està sent envaït per mines de mineral legals i il·legals. L'espècie és objecte de caça contínua i persecució perquè competeix amb els camells domèstics i el bestiar per l'aigua i les pastures, però també per la caça esportiva.

Voltor de bec prim i voltor indi

Estan classificats com "en perill crític" pel decreixement accelerat de les seves poblacions, en especial en tot el subcontinent índic, com a conseqüència de malalties, enverinament, l'ús de pesticides i els canvis en el tractament del bestiar mort.

Cavall marí de cua de tigre
Classificat com a "vulnerable", és blanc de pescadors pel benefici important que ofereix per a ús medicinal i aquaris. També es comercia massivament per a ús ornamental. A més, el seu hàbitat ha entrat en procés de degradació.

Animals perillosos

Anem a veure fotos d'animals perillosos, els animals perillosos són aquells que suposen un perill per a la vida de les persones o per a la vida d'altres animals. Hi ha alguns molt coneguts com el clàssic tauró però també hi ha altres molt perillosos que passen desapercebuts. Ara, anem a intentar mostrar les seves fotos per a aprendre un poc més d'ells.

exemples:



Cocodril del nil





Tauró blanc

http://www.youtube.com/watch?v=xnuLE6F7btE&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=4ARdwdBCEA0

Animals venenosos

Es consideren animals verinosos, a tots aquells animals que per la seva naturalesa, han estat proveïts de verís, toxines, glàndules, ullals, secrecions i/o qualsevol altra cosa que de forma natural, pugui utilitzar com mitjà de defensa, caça, etc .


I que per tant, poden ser perillosos. Aquests animals tenen una àmplia biodiversitat, i es troben abundantment en tot el regne animal, principalment entre rèptils, amfibis, peixos i insectes. En el cas dels mamífers, solament es troben l'ornitorinc i la musaraña, amb verís menors, i entre les aus, recentment es va descobrir el Pitohui o ?ocell escombraries? , que té la major part del seu cos, així com la totalitat del seu plomatge i pell, impregnat en verí. El nivell de perillositat dels verís dels animals, s'amida en LD50, ?Letal dosi 50%? o ?dosi letal al 50% dels casos?.


L'animal mes verinós del regne animal segons aquesta escala és el Chironex fleckeri, o ?Vespa de mar?, una medusa habitant dels mars d'Austràlia que posseïx en els seus tentáculos un verí amb aproximadament 20 microgramos per unitat de massa de la mata, és a dir, poder matar a una persona adulta amb l'equivalent d'un gra de sal. En terra ferma, la serp taipan és el mes letal, amb un Ld50 de 10 microgramos i el verí per a matar a 20 persones amb una gota. En general, els efectes dels verís són tan variats com els seus usos, ja que poden usar-se per a paralitzar una mata sense matar-la, produir efectes alucinógenos, marejos, irritació, dolor i la mort per mitjà de paràlisi cardiaca o nerviosa. No obstant això, aquests mateixos perillosos verís avui s'investiguen en l'ús de la medicina i de la farmacèutica, per posseir característiques químiques úniques, i naturals, pel que no han de ser eradicats, si no que respectats com tot la resta dels animals.


La viuda negre



La taipan la serp més venenosa

Exemples d'animals Invertebrats:

Els Anèl·lids

-Cucs cilíndrics, segmentats.

-Cos tou, dividit en anells aquàtics i terrestres

Exemple d'imatges: Cuc de terra

Els Artròpodes

- Són Aràcnids
-Tenen cefalotòrax i abdomen
-Tenen 4 antenes
-Tenen 10 potes o més
-La majoria són aquàtics
-Respiren per respiració branquial

Exemple d'imatge: Escorpí

Els Crustacis

- Tenen cefalotòrax i abdomen
-Casi tots tenen 8 potes
-La majoria són terrestres
- Respiren per respiració traqueal

Exemple d'imatge: Llagosta

Els Insectes

-Tenen cap, tòrax i abdomen
-Tenen 2 antenes
-La majoria té 6 potes
-Poden tenir quatre, dos o cap ala
-La majoria són terrestres
-Tenen respiració traqueal

Exemples d'imatge: Mosca

Els Miriàpodes

- Tenen cap i tronc
- Tenen gran nombre de segments
- Tenen 2 antenes
- Tenen moltes potes
- Tots són terrestres
- Tenen respiració traqueal

Exemple d'imatge: Centpeus

Els Cnidaris

-Tenen cos tou en forma de sac
- Si et piquen t'irriten la pell

Exemple d'imatge: Medusa

Els Equinoderms

- Són radiats
- Tenen esquelet calcari
- Tenen respiració branquial

Exemple d'imatge: Eriçó de mar

Els Mol·luscs

-Són Gasteròpodes
-Tenen una closca d'una sola peça o sense
-Tenen els ulls als extrems dels tentacles
-La majoria són marins ( respiren per les brànquies)
- Alguns són terrestres (respiren pels pulmons)

Exemple d'imatge: Cargol

Els Porífers

- Estan enganxats a les roques

-Tenen forma de sac amb porus
-reproducció per partició
-Són aquàtics

Exemple d'imatge: Esponja de mar

Exemples d'animals vertebrats:

Tigre:

-On viu: El tigre es troba a Àsia, desde Siberia del nord fins a l'illa de Java al sud.
-S'alimenta de: Grans mamífers
-Costums: És un animal solitari amb molt terreny d'acció
-Característiques: El color bàsic del tigre (groc i vermell-taronja). Les subespècies poden tenir colors com el negre o el blanc. És el felí més gran.

El tigre es un mamífer del ordre dels carnívors que pertany a la família dels fèlids. La cua li mesura de 75-91 cm. Pesen 290 Kg. Els cadells poden pesar desde 1 a 6 kilos i viuen uns 20-22 anys.Les cries son cegues, obren els ulls als 14 dies i son alletades 1 mes i mig.El tigre, al contrari que el lleó viu en zones on la vegetació és arbustiva, poblada de matolls i arbres disseminats. Pot viure fins a veritables selves però prefereix les zones boscoses esquitxades de clars.

El cangur:

-On viu: Austràlia, Tasmania i Nova Guinea.
-Alimentació: S'alimenta d'herbes.
-Costums: segons la raça que pertany pot formar grups o viure sol.
-Característiques: Cos pesat amb potes petites davanteres i potes llargues traseres amb força increíble. Amb cua llarga i musculosa. Les femelles tenen una bossa incubadora.

El cangur normalment es un animal més gran que l'home (d'uns 2,50 metres a uns 3 metres).Caminen en salts i la disposicio de potes li permet agafar velocitats extremes. El cap fí té grans orelles que es mouen independentment una de l'altra. Les femelles porten la bossa ''marsupial'' on porten els cadells.
Els cadells de cangurs al nèixer tenen només 10 cm de longitud.Sol tenen completament formades les mans amb les que s'aguanten a la bossa de la mare mentres s'alleten continuament. Als 4 mesos ja s'atreveixen a treure el cap de la bossa a vegades. Més tard deixen el seu refugi però tornen a ell de vegades.


El dofí

-On viu: Mars templats.
-S'alimenta: de peixos
-Costums: viu en grups.
-Característiques: Cos en forma d'hus. Morro allargat en forma de pic d'anec. molt voraç i intel·ligent. Fàcil de domesticar.

De tots els animals aquàtics que habiten en aquaris de zoos, safaris... el que sens dubtes millor s'ha adaptat en cautiveri és el dofí. Animal fort i àgil dotat de gran intel·ligència, els dofins conquisten les simpaties dels espectadors amb les seves simpàtiques tombarelles amb el seu simpatic caràcter simpàtic i juganer.

Hi han animals:

Vertebrats:

Animals tan diferents com l'elefant i la granota pertanyen al grup dels vertebrats.

Com és possible? La resposta és senzilla: ambdós tenen columna vertebral i crani, que formen part d'un esquelet intern o endoesqueleto. Els vertebrats són els animals més grans i evolucionats. Gràcies al seu esquelet intern poden mantenir la forma del cos, protegir certs òrgans i desplaçar-se.

Alguns vertebrats tenen a més un esquelet extern o exoesqueleto. És el cas de la tortuga. Tots els animals vertebrats tenen esquelet intern o endoesqueleto.


Invertebrats:

L'altre gran grup d'animals és el dels invertebrats que suposen, amb diferència, la gran majoria d'éssers vius sobre la terra. Aquests animals presenten una enorme varietat de grandàries, formes i hàbits.

Les formigues, els calamars gegants, i fins als caragols, formen part d'aquest grup. Els invertebrats es caracteritzen per mancar de columna vertebral, però això no vol dir que no tinguin esquelet. Molts tenen un esquelet extern, o exoesqueleto, que els serveix com protecció i suport, i els ajuda en el seu desplaçament. L'absència d'esquelet intern ha motivat que els invertebrats, almenys en el mitjà terrestre, siguin petits.